Records d'un temps millor

El fred clima que cobria l’estància
Contrastava amb la calidessa del seu record
Entenia que no necesitaba d’intel.ligència
Per apreciar la dolçor del seu cor

L’espera havia desgastat l’amor
Però una sola mirada sincera
Amb els seus ulls d’un intens blavor
Aquesta tendresa a la seva manera
Va eliminar tot dubte en el seu interior

Havia passat un any de la seva partida
Durant setmanes havia desitjat oblidar
Mes ara tots els diners pagaría
Per tornar a aquells dies de benestar

La seva imatge li cremava l’interior
Seguia viva dins la seva ánima
Amb una intensitat que li destrozaba el cor
En la foscor de la nit a Deu pregava
Es podia morir d’amor?

Un any més ella tornava als seus braços
I ell volaba de felicitat
Un any més se n’anirian els dias mes dolços
I tornaria l’estat de passivitat