Xavi(na) aquesta actualització te la dedico perque tu em vas insipirar/coaccionar per ferla. Si a las 10 de la nit et vaig dir que no m’en recordaria ni de la mitad de les coses imaginat un dia despres! Vomitaré els meus records…
Ahir va ser un dia raro i inverosímil fins a limits insospitats. Tot va començar amb la creació de placas base y el equip xavi’s donant una pallisa a uns bichos blaus y desbloquejant al Sonic. Despres va arribar la miriam a Llavina’s House i ens vem posar a cotillejar el msn i el feisbuc del xavina que es molt popu. Pasades les intenses negociacions per adjudicar una corbata per cap i pasada la tarda vam começar a posarnos mans a la obra per rematar el sopar. Ens van donar al equip xavi’s varies misions que, tot i que a priori semblaven imposibles de complir, vam aceptar sense dubtar. La miriam ens va acompañar fins al open cor on vem aconseguir uns limitats y exquisits articles selectes de festa, vem preguntar per un cremador i ens van mirar amb cara rara… Vem acompañar a la miriam fins a casa seva per “casi saludar” i vam flipar una estona amb el TINC ÇON ZZzz.
Despres d una llarga caminata y fen gala del nostre sentit de la orientació vem aconseguir arribar a casa de les cosines dels llavina per intentar trobar el CREMADOR dels nasos, tot i que no sabiam ni que voliam un cremador. Vem aceptar una founde identica a la que teniam ja, vem parlar de novios de sorpresas, vem traficar amb confeti i patatas i vem entrar i surtir 5 vegadas d’aquella casa trucan a 40 personas i agafan y tornan peças de la foundé.
Seguint el Consell d’una daquellas trucadas vem anar a la farmacia mes propera per negociar amb les señores la compra d’alcohol de quemar. Despres d escoltar els seus savis consells sobre com no incendiar tota la ciutat i no ficarnos res raro vem sortir d’ alla amb un pot d alcohol normal i corrent que no voliam per res (per cert si poseu una esponja dins d’alcohol i obriu foc es quema, ho dic perque nosaltres no ho sabiam).
Un parell de trucades mes tard i sense cap misio aconseguida encara ens van encomanar aconseguir turró del bó per el sopar. Vem desfer el camí per arribar al open cor, quina va ser la nostra sorpresa al veure que la tenda 365 dias 24h al dia oberta estaba tancada. Recordo que hi ha un paquistaní obert per el que habiam pasat abans, pero llavors la idea no habia calat gaire, ara era la Nostra unica posibilitat. De cami decidim dedicarnos en un futur proper al gran negoci de la gelatorroneria torreleria. Llavors pasem per davant de la gasolinera del gerard piqué i el germá del samuel eto`o y comprem allá un pseudotorró y una arma bioquimica anomenada taronja caramelitzada bañada en chocolata. Mes trucades internacionals per aconseguir el cremador (el nostre objectiu prioritari per el cual estabem patejant tota Barcelona). Repatejem tot el cami fins a llavina’s house acosant als veins per que ens donguin un cremador, un s’asusta i ens pregunta que per que el volem… no donem explicacions. Ens rendim, hem aconseguit alcohol normal y pseudoturro, algo es algo… Em sento al sofá exhaust mentres escolto les gestas del carles i la Isa i admiro el seu gran treball al parar la taula, cuan sento al xavina de fons cridant algo.. no m’ho puc creure pero, de sobte, tot s’ilumina, TENIM CREMADOR, gracies vei! (ens patejem la ciutat cuan la solucio estaba a la porta del costat..)
Mentre tot aixo pasaba s’está lliurant una batalla de SMS’s que guanya el xavina per golejada, superant records negatius de temps enrera. El seu amic amenarat (gay) li envia un misatje romantic.
Al ritme de la musica clasica preparem la taula, ens riem de no se que i ens vestim de gala per fer una sesio de fotos cools, despres de mitja hora i uns pares llavina farts de nosaltres (mes mes mes) ens desvestim i ens posem els nostres harapos per menjar. Mes fotus en poses raras i comença la guerra freda dels pinchos. Gran acceptació del paté!! (fua fua). Disfrutem del menjar mentre ens enrecordem de la pobra plebe. Postres deliciosos (sobretot la taronja nuclear).Ens vestim, jo busco al youtube com refer el nus de la corbata que el pare llavina m’habia fet perfecte, desisteixo i a l ultim moment el xavina em salva utilitzant les seves dotes milagrosas… i començem amb les congas i la recerca de cansons amenaradas (gays). 5 minuts abans y 5 minuts despres de las uvas encara buscabam les cançons i un suport fisic per durles al remei. Las uvas un caos, uns ens equivocem de campanes, el carles no es creu que siguin les correctes i em fa riure. El xavi y jo tenim un petit error de calcul i no arribem a les 12. la isa perd uvas per terra. Tot sota la atenta mirada del gos, que ens fa tanta pena que volem tancarlo per sempre. Mes congas i mes presa.
Caminem en plan flipat cap el metro. A la plebe del carrer li diem que som del grup AC/DC, s’ho creuen. Entrem al metro i ens trobem una tribu d’ambipurs. Una estona despres s’ens re-uneixen les buxó’s (que no porten vestit ¬¬). Arribem a la estació y el xavi i jo exercim de liders del mon durant una estona. Arribem tard a la vigilia, on ens deslumbra el pentinat del mata i la camisa de l’andres. El carles i jo ens perdem en tots els acordes de les cançons en llatí pero disimulem genial.
Una estona despres comença el diario de patricia, el xocolata amb xurros, la paranoya sextupeda i els bailes de tango-amenarats (gays). Festa, un bals amb totes les noies (menys les buxó’s ¬¬!), part dels nois i una escoba. Pas 007 de l'andres. Desplego tots els meus encants bailistics i em dono vergoña a mi mateix, pero m’es igual perque estic acostumat. Despres de seduir a la escoba comença el singstar, tot i q el verdader show está sobre l’escenari on llavina’s & xavi & David fem l’espectacle. Mes singstar i conversacions de vieja. Dos racons: el dels no secrets i el dels secrets. Cuan comença la part prometedora de la perli del mata ens fan fora descaradament. Pose corte inglés!. La cris em promet una festa si trec 5 matriculas d’honor als finals (tots convidats). A la plaça decidim anar de festa a plaça catalunya, Alguns desertan pero quedem els mes forts i valents (i jo). Camí al metro fem balanze de l’any la Paloma, l’andrés i jo. Demano un desig que es cumpleix ipso facto.
Una gran conversa amb la Paloma sobre la indignació de la politica que se segueix a catalunya y el montilla. El mata i el andres están d’acord. El xavi es preocupa mes per la part sostenible de l’asumpte. Al metro la Paloma es cola, demostrant el seu carácter delictiu incipient. Després debatim sobre qui coneix el secret dels reis i qui no, i jo, caballerosament, ofereixo la meva xaqueta a la miriam, ja que hi ha una ventada siberiana repentina. Ens trobem per el camí a molts energumens com el pobre negre que estaba molt cansat de tant treballar i s’adorm de peu, o l’home al cual asesino amb la mirada. Debatim de gens marrons. També tinc conversacions d’agricultura amb el Mata (mazorcas sobretot). De paseig perque no hi ha cap bar obert fins al portal dels llavina on confeso els meus mes obscurs secrets (que no puc dir aquí, pero que vosaltres ja sabeu, sobre dormirse i girar el cap i acabar aviat!)
De sobte la miriam s’aixeca corrents i desapareix, i nosaltres en un arrebato de caballerositat la trobem i la acompañem a casa jugantnos la integritat fisica (Miriam ARRIBAS A LES 7!). Despres arriba el moment de despedirnos, l’Andres, la Paloma i el Mata continuan per la seva part mentre els llavina, la Isa i jo tornem a Llavina’s house a conectarnos al MSN i parlar amb la jefa! Anem a dormir a les 8. em desperto a la una i mitja i em moc com un gat per no despertar a ningú, em despedeixo de la mare dels llavina que desperta a tota la casa, destrosant el meu intent de deixar dormir a tothom…
Torrent de records, primer dia d’un any que promet ser increible
Gracies!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario